Qui de vosaltres no s’ha sentit “súper dona” més d’una vegada? És un concepte que hem sentit reiteradament i en àmbits molt diversos. Però potser el que no ens han dit mai és que la súper dona també té la regla.
Ja és hora de reconciliar-nos amb la regla. De deixar d’ignorar-la i començar a aprendre a donar-nos temps (els dies que menstruem, els dies que ovulem, quan la regla està a puntíssim d’arribar… quan sigui, som cícliques i cada cicle és diferent!). Deixem de fingir que podem amb tot i més. Podem amb tot (o molt), clar que sí, i podem també agafar consciència del que el nostre cos ens demana. I fer-li cas.
Cada mes tenim una magnífica oportunitat d’escoltar el nostre cos i de viure aquest procés natural en harmonia, donant-li l’espai que requereix. De parar i de ser conscients del que passa dins nostre: són dies de recolliment i de regeneració. A alguns països ja és possible el permís menstrual per a absentar-se de la feina quan els dolors menstruals són molt forts i dificulten la jornada laboral. Fins i tot les súper dones poden quedar-se a casa quan la menstruació no els permet treballar en condicions.
Continua sent molt necessària l’educació femenina (i masculina!) per a normalitzar la regla des de molt abans de la pubertat. La normalització passa per donar visibilitat, a la regla i a tot el cicle menstrual. I per fer créixer la consciència que hi ha moltes realitats diferents. Només la síndrome premenstrual ja és completament diferent entre dona i dona, per exemple. És més súper la dona que va a treballar estigui com estigui físicament? És més súper la dona que no pateix de SPM? Moltes dones fan el cor fort per la por social de demostrar feblesa. Feblesa? Ja n’hi ha prou.
No volem més súper dones de pel·lícula. Volem entendre’ns més i millor. I per això cal un esforç en coneixement i autoconeixement. Del cos i de la percepció del dolor, i de la ment i de l’enorme poder de les emocions. Amb i sense la regla. Cada dia.
Com porta la regla la vostra súper dona? I vosaltres? Us heu tret ja la capa d’heroïnes? Reconeguem la nostra fortalesa, i també les nostres febleses, tal i com són.
