Oferta
Provide additional details about the offer you're running.
This store requires javascript to be enabled for some features to work correctly.
La menopausa i les erupcions a la pell poden estar relacionades amb els canvis hormonals que experimenta el cos durant aquesta etapa. Potser notes que la teva pell està més seca, que et pica sense cap motiu aparent o que reacciona a productes que abans toleraves perfectament.
No són canvis imaginaris: la disminució d’estrògens pot afectar la hidratació, l’elasticitat i la funció protectora de la pell. Encara que aquestes molèsties poden resultar incòmodes, hi ha hàbits que ajuden a alleujar-les. Entendre què està passant et permetrà adaptar la teva rutina i saber quan convé consultar amb un professional.
Els estrògens intervenen en el manteniment del col·lagen, la hidratació i la funció de barrera de la pell. Quan els seus nivells disminueixen durant la transició menopàusica, poden canviar l’estructura i la capacitat cutània per conservar l’aigua. Això afavoreix una pell més seca, fina i menys elàstica.
La sequedat importa per alguna cosa més que la sensació de tibantor. La barrera cutània actua com una protecció davant dels irritants externs i ajuda a limitar la pèrdua d’aigua. Si funciona pitjor, la pell pot tolerar menys certs sabons, cosmètics o teixits i resultar més propensa a la irritació.
Aquesta relació està descrita a la revisió científica Menopause, skin and common dermatoses, publicada el 2022. Els seus autors també assenyalen que calen més estudis per comprendre millor com influeixen els canvis hormonals en les diferents malalties cutànies.
La menopausa pot provocar diversos canvis a la pell. Aquests són alguns dels més habituals:
L’expressió «dermatitis associada a la menopausa» no identifica una única malaltia amb una causa i un tractament propis. Es pot utilitzar de manera descriptiva per parlar d’irritació o inflamació cutània que apareix o empitjora durant aquesta etapa, però és important determinar quin problema hi ha al darrere.
La sequedat pot agreujar una dermatitis ja existent, mentre que el contacte amb perfums, detergents o cosmètics irritants pot desencadenar o empitjorar una reacció. La revisió científica citada anteriorment troba associacions entre la menopausa i problemes com la xerosi, pell anormalment seca, i el prurit, però adverteix que encara hi ha aspectes per investigar.
Si la pell s’inflama de manera persistent, apareixen ferides o les molèsties no milloren, convé consultar amb dermatologia. Identificar la causa permet triar un tractament adequat en lloc de provar productes a l’atzar.
No hi ha un aspecte únic de l’erupció cutània per menopausa. Pot manifestar-se com a zones vermelles, petites protuberàncies, descamació o plaques seques que piquen. En altres casos, la molèstia principal és la picor, sense una erupció evident.
La calor i la suor poden augmentar la incomoditat si la teva pell és sensible, però no demostren que l’origen sigui hormonal. Una erupció nova també pot ser deguda a una dermatitis de contacte, urticària o una altra afecció que requereix una valoració diferent.
L’Acadèmia Americana de Dermatologia recomana buscar atenció mèdica davant d’erupcions cutànies que s’estenen ràpidament, afecten gran part del cos, produeixen dolor o butllofes, o apareixen acompanyades de febre. Si tens dificultat per respirar o inflor de llavis o llengua, busca atenció urgent.
Si predomina la sequedat, una rutina senzilla pot ajudar a reduir les molèsties. L’Acadèmia Americana de Dermatologia recomana mesures com aquestes:
No has de resignar-te a conviure amb la picor. Demana una valoració si dura diverses setmanes, interfereix en el son, reapareix sovint o no millora amb cures suaus. També mereix atenció una erupció nova sense causa clara, especialment si s’estén o empitjora.
La menopausa pot coincidir amb altres canvis, com les pèrdues d’orina relacionades amb alteracions del sòl pelvià. Són problemes diferents i requereixen solucions diferents. Si també tens petites pèrdues en tossir, riure o fer exercici, les calcetes reutilitzables per a petites pèrdues d’orina de Cocoro ofereixen una opció d’absorció per al dia a dia. Si vols conèixer la resta de la gamma, consulta la nostra col·lecció completa per a la menopausa i tria la que s’adapti més a tu.
Sí, durant la menopausa algunes dones experimenten picor en diferents parts del cos, fins i tot sense que apareguin butllofes o envermelliment. La disminució d’estrògens es relaciona amb canvis en la hidratació i la funció de barrera de la pell, cosa que pot afavorir la sequedat i la picor.
No hi ha un aspecte específic que permeti identificar una erupció cutània causada per la menopausa. L’envermelliment, les petites protuberàncies, la descamació i la picor també poden aparèixer en diferents tipus de dermatitis. Si les molèsties comencen després d’utilitzar un cosmètic, sabó o detergent nou, podria existir una relació amb aquest producte, tot i que no n’hi ha prou per confirmar-ho. La sequedat associada als canvis hormonals també pot agreujar una dermatitis prèvia.
No hi ha una durada establerta per a les picors durant la menopausa. Si estan relacionades amb la sequedat cutània, poden millorar en recuperar la hidratació i evitar els productes irritants. Tanmateix, si es deuen a una dermatitis o a una altra afecció, poden mantenir-se mentre no s’identifiqui i es tracti la causa. Pots començar amb dutxes tèbies, netejadors suaus i una crema hidratant sense perfum, però no convé assumir que aquestes mesures resoldran tots els casos.
Aquest article té finalitats informatives i no substitueix la consulta amb un professional sanitari. Si tens una erupció persistent, picor intensa o dubtes sobre un possible tractament, consulta-ho amb un dermatòleg o amb el teu professional sanitari de confiança.