Símptomes primerencs de la perimenopausa als 35 anys que poden passar desapercebuts

La perimenopausa als 35 anys no és habitual, i notar canvis en el teu cicle o en com et trobes no significa necessàriament que hi estiguis entrant. Tot i així, quan apareixen regles irregulars, sufocacions, alteracions del son o canvis en l'estat d'ànim, val la pena parar-hi atenció i consultar-ho amb un professional sanitari.

A aquesta edat, a més d'una possible transició hormonal, hi ha altres causes que poden explicar aquests canvis. Identificar què està passant permet deixar d'atribuir-ho tot a l'estrès o a la síndrome premenstrual i valorar la situació amb més context.

Quins factors poden afavorir la perimenopausa?

Tot i que la perimenopausa als 35 anys és poc freqüent, hi ha circumstàncies que poden fer-la més probable, com ara:

• Tenir antecedents familiars de menopausa precoç,
• Haver passat per una cirurgia ovàrica, tractaments de quimioteràpia o radioteràpia,
• Conviure amb determinades malalties autoimmunitàries (com ara problemes de tiroide) són alguns dels factors que s'associen a una probabilitat més elevada d'una transició hormonal més precoç. Fumar també s'ha relacionat amb un avançament de l'edat de la menopausa.

Si t'identifiques amb alguna d'aquestes circumstàncies i, a més, notes els canvis que descrivim a continuació, pot ser un motiu més per no deixar-ho passar i comentar-ho amb el teu professional sanitari.

Perimenopausa precoç vs. SPM: com diferenciar-los?

La síndrome premenstrual sol seguir un patró força recognoscible: els símptomes apareixen els dies previs a la menstruació, milloren quan comença el sagnat i tendeixen a repetir-se de manera similar en diferents cicles. Si vols entendre millor la síndrome premenstrual, també pots consultar la nostra informació sobre el SPM i els seus símptomes.

En canvi, quan apareixen canvis nous que no segueixen aquest patró, convé observar-los amb atenció. Per exemple, passar de cicles molt previsibles a regles que s'avancen o s'endarrereixen, juntament amb sufocacions, suors nocturnes, alteracions del son o canvis persistents en l'estat d'ànim, pot justificar una consulta.

Això no significa que aquests símptomes confirmin una perimenopausa. També poden estar relacionats amb alteracions de la tiroide, estrès, canvis importants de pes, determinats anticonceptius o altres situacions.

Quins canvis menstruals subtils poden aparèixer als 35 anys?

Un dels primers indicis de la transició menopàusica pot trobar-se precisament en la menstruació. El cicle pot començar a ser una mica més curt o més llarg, i el sagnat pot canviar en quantitat o durada.

Quan parlem de canvis menstruals als 35 anys, l'important no és un cicle concret, sinó detectar una tendència respecte del que sempre ha estat normal per a tu. Portar un registre de les dates, la durada i la quantitat aproximada del sagnat et pot ajudar a explicar aquests canvis durant la consulta.

Quins símptomes poden estar relacionats amb la perimenopausa?

No tot passa a l'aparell reproductor. Durant la transició hormonal, algunes dones descriuen canvis en diferents àmbits, com ara:

• Problemes de concentració o sensació de boira mental.
• Alteracions del son.
• Ansietat o canvis en l'estat d'ànim.
• Mal de cap.
• Més sensibilitat a canvis que abans passaven desapercebuts.

Aquests símptomes són poc específics i no signifiquen per si sols que estiguis entrant en la perimenopausa. Precisament per això, si són nous, persistents o interfereixen en la teva vida quotidiana, val la pena comentar-los amb un professional sanitari.

Quan té sentit fer-se proves hormonals?

No existeix una analítica rutinària que permeti diagnosticar la perimenopausa en totes les dones. Les hormones fluctuen durant aquesta etapa i una mesura aïllada pot oferir una imatge massa limitada.

La situació requereix una valoració més específica quan els canvis apareixen als 35 anys. En dones joves amb alteracions menstruals i símptomes compatibles amb una disminució de la funció ovàrica, el professional sanitari pot valorar una analítica que inclogui l'FSH i altres proves per descartar possibles causes. Quan hi ha sospita d'insuficiència ovàrica primària, una única mesura d'FSH no és suficient per establir el diagnòstic i pot ser necessari repetir-la.

Per això, si sospites que tens perimenopausa, no val la pena demanar proves pel teu compte: és més útil explicar quan van començar els canvis i quins altres símptomes els acompanyen.

Quin suport nutricional pot acompanyar una transició precoç?

L'alimentació no pot aturar una transició hormonal ni substitueix una valoració mèdica, però sí que pot formar part d'uns hàbits que t'ajudin a cuidar la salut general. Una alimentació variada, prou proteïnes, fruites i verdures, llegums, cereals integrals i fonts de calci i vitamina D són una bona base.

També convé parar atenció al son, a l'exercici regular i al descans. Si hi ha una sospita d'insuficiència ovàrica primària, la valoració professional és especialment important perquè una disminució mantinguda dels estrògens als 35 anys pot tenir implicacions per a la salut òssia i cardiovascular.

Quins productes menstruals et poden ajudar quan el flux es torna irregular?

Quan el cicle deixa de ser previsible, també pot canviar la manera de gestionar la regla. Tenir a mà una opció reutilitzable pot resultar pràctic tant per als dies en què el sagnat apareix abans del que s'esperava com per a aquells en què la quantitat varia.

Les calces menstruals Basic Plus de Cocoro es poden integrar en aquesta rutina com una alternativa reutilitzable per als dies de menstruació. Tenir-les a mà pot resultar especialment pràctic quan el teu cicle deixa de ser tan previsible.

Preguntes freqüents sobre la perimenopausa

Quina diferència hi ha entre la perimenopausa i la premenopausa?

La premenopausa és un terme ampli que fa referència als anys en què encara tens menstruacions i no has arribat a la menopausa. En canvi, la perimenopausa és l'etapa de transició cap a la menopausa, en què comencen a produir-se canvis en l'activitat ovàrica i poden aparèixer alteracions del cicle i altres símptomes.

Per això, tot i que de vegades tots dos termes s'utilitzen com si fossin sinònims, no signifiquen exactament el mateix. La perimenopausa pot començar diversos anys abans de l'última menstruació i se sol reconèixer per canvis que abans no formaven part del teu patró habitual.

Què és més intens, la perimenopausa o la menopausa?

No hi ha una única resposta. La intensitat dels símptomes varia molt d'una dona a una altra. La perimenopausa pot resultar especialment desconcertant perquè les fluctuacions hormonals poden fer que els símptomes apareguin de manera irregular i canviïn amb el temps.

La menopausa, en canvi, es defineix quan han passat 12 mesos consecutius sense menstruació. Alguns símptomes poden continuar després d'aquest moment, mentre que d'altres disminueixen. No es tracta tant de quina etapa és «més intensa», sinó de com respon cada cos als canvis hormonals.

Quins són els pitjors símptomes de la perimenopausa?

No existeix una llista de símptomes que siguin els «pitjors» per a tothom. Entre els que algunes dones troben més molestos hi ha les sufocacions i les suors nocturnes, les alteracions del son, els canvis en l'estat d'ànim, la dificultat per concentrar-se i les irregularitats menstruals.

Quant duren les molèsties de la perimenopausa?

La durada és variable i no existeix un període exacte que s'apliqui a totes les dones. La perimenopausa es pot prolongar durant diversos anys i els símptomes poden aparèixer, desaparèixer o canviar d'intensitat al llarg d'aquesta etapa.

Aquest article té finalitats informatives i no substitueix la consulta amb un professional sanitari. Si tens canvis en la menstruació o símptomes compatibles, consulta-ho amb el teu ginecòleg o professional sanitari de confiança.